I a tu, com t’agrada començar el dia?
Que és el que ens va millor per trencar el dejú nocturn?
Cal esmorzar?
I si ho fem, quina és la millor manera?
Aquestes són moltes preguntes que em trobo sovint a la consulta.
Si ens ajustem al significat propi de la paraula “esmorzar” (i traduït a altres idiomes encara es veu més clar: desayunar, petit déjeuner…), vol dir “trencar el dejú”. Doncs bé, la resposta serà un SI rotund. Cal trencar les hores que fa que no hem menjat.
Ara bé, és imprescindible que ho fem a primera hora del dematí? És l’àpat més important del dia? I aquí la meva resposta seria un NO necessàriament.
Aquest NO té moltes variables en funció del col.lectiu, de l’estat de salut, de l’edat, etc. però tot i així és aplicable a tothom, pel fet que no cal que esmorzem a les 8-9h del dematí, ni que ho fem com un “Rei”.
Tots els àpats són importants al llarg del dia, ja sigui pel valor nutricional, per l’espai en què es fan, la velocitat,…
És cert que l’esmorzar ideal no existeix, i cal bioindividualitzar-lo. Crec fermament que no ha de passar pels cereals, làctics,…i si que considero que cal fer aquest trencament del dejú amb gana, no per obligació ni per rutina. I això sí, que és aplicable a tothom.
Pel meu entendre, què hauria d’incloure un bon esmorzar?
Aquest caldria que fos vitalitzant, que ens aportés energia de llarga duració, i que s’adaptés a les necessitats de cadascú a nivel físic i mental.
Així doncs els greixos, proteïnes i hidrats, repartits ens diferents proporcions, seria lo ideal. Després, ja adaptaríem a cada individu el fet d’excluore hidrats i augmentar greixos; d’aportar més proteïnes i disminuir els sucres, etc.
Procuraré fer-ho fàcil. Coses que poden aparèixer en l’esmorzar:
Finalment, només ens caldria ja la imaginació i la combinació de tots ells.
Les preferències de cadascú en el moment de fer l’àpat, és a dir si som de paladar més aviat dolç o salat, amb una tendència més vegeteriana o paleo…
Algun exemple que us proposaria:
Un bon pa de fajol, sucat amb tomàquet madur i oli d’oliva, unes fulles verdes, alvocat, una mica de gomasio (pols de sèsam), i una nabius per acompanyar, nyam!
O simplement un ou passat per aigua i una bona amanida per acompanyar. J
I quan som més de dolç, un bon yogurt de coco o un kèfir de cabra, amb fruita ben talladeta, llavors de cànem, pol.len d’avella i nibs de cacau que ens aportaran molta energia…i ja ho tenim!
En el fons, un esmorzar, podria ser com un dinar o com un sopar. És per això que cal sortir de les idees establertes que tenim en referencia a aquest àpat.
Si voleu saber més coses sobre els esmorzars, no dubtis en contactar amb mi.
Cada persona és un món, o més ben dit: un tipus d’esmorzar!